Equinoccial per a cor i orquestra

A l’inici de la pandèmia el compositor Antoni Ros Marbà va demanar al poeta Miquel Desclot un poema que pogués expressar el dramatisme de la situació per tal de fer una composició musical per a cor i orgue i d’aquesta manera poder expressar la seva profunda tristor i revertir el seu sentiment personal en una situació positiva i creativa.

En Miquel Desclot li va suggerir el seu poema poema inèdit Equinoccial que no parla directament de la pandèmia, però és al•legòric, i expressa el sentiment dramàtic del que ens començava a passar a la primavera del 2020 quan s’iniciava.

Seguidament el compositor en va fer una versió per a cor i petita orquestra simfònica.

De set en set arriba l’infinit,
on la ratlla es dissol entre dos blaus;
de dit en dit s’engruna l’esquelet,
on naufraga el record entre dos rius;
de segle en segle es gasten els planetes
per reunir-se al conflent de les partícules;
de pou en pou es fonen les pirites
per alçar el vol en curses parabòliques.
A la gàbia del tòrax, el parrup
del colom de la mort
i els cops de cap contra els barrots calcaris
no esmorteixen el bram de salvatgina
que descalça l’arrel i amaga l’ona
en revenir d’enllà les aus primeres.

Miquel Desclot