Com si de sempre, per a veu (baix) i piano

Per a Miquel Desclot la poesia és “paraula transfigurada per la música” (en el benentès que es parla de la música verbal). Perquè és per mitjà de la construcció musical del discurs que el poeta fa dir a les paraules coses que no diuen al diccionari. Per això sempre ha tingut en compte la musicalitat de les paraules. Per aquest motiu és tot un repte posar música als seus poemes. És com donar-los un vestit nou que podria emmascarar la intenció del poeta. En aquest cas, el
vestit vol ser transparent –és una de les qualitats pròpies de la música–, per tal de no amagar la profunditat del text. El to dels poemes de Com si de sempre es fa greu tenint en compte el caràcter sovint desenfadat i juganer d’altres llibres anteriors. Destil·la la tristesa de la maduresa humana. Aquí, a la meitat del camí de la vida, el poeta fa una reflexió d’allò quotidià, allò interior i familiar.
La música d’aquest cicle de cançons pretén donar veu a les paraules d’una manera serena i reflexiva; conté moments de gravetat, però també de lirisme. Música escrita, traspassada també la meitat del camí de la vida, amb l’esperança que les musses protegirien allò que porta el seu nom.
La partitura quedà enllestida el 2008 i tot seguit en vaig fer una versió per a baix i deu instruments.