Les “Tres peces per a piano” mantenen uns lligams estrets amb la tradició musical. La primera és una reelaboració d’un estudi escrit originalment per a guitarra el 1980. L’ostinato es refereix tant a la repetició del ritme característic de la sarabanda barroca, com a les lleis que regulen els enllaços harmònics de l’obra.
La segona peça, de l’any 2009, que contrasta amb l’anterior, fou escrita en un únic impuls i pretén reflectir alguns aspectes d’una persona determinada, amb una escriptura que, com passa de vegades en Robert Schumann, utilitza motius basats en símbols numèrics i noms de notes.
La tercera peça, que seguí la anterior en qüestió de poques setmanes, és un tribut a la llarga sèrie històrica d’obres basades en altres obres. En aquest cas, es reelabora un tema d’una cançó de Leonard Bernstein. Un altre ostinato, la senzilla repetició del Do central del piano, estableix un punt de contacte amb la primera peça, tancant així el breu grup de les “Tres peces per a piano” en un clima serè.