Durant l’any 1972, vaig compondre una sèrie de 7 soliloquis per a diversos instruments. Tots ells es caracteritzen pel seu to profundament íntim i meditatiu. Sovint, més que monòlegs, són intents de diàleg sense resposta. En el primer, per a piano, s’alternen passatges evocadors de records grats amb d’altres de tristesa amarga i dolor que, poc a poc, van dominant totalment els primers. En el segon, dins l’òrbita general de la composició, es distingeixen clarament tres parts, que comencen de manera similar, però que presenten un matís diferent, que podria definir-se com a predominantment exclamatiu en la primera part, interrogatiu a la segona, i conclusiu a la darrera.
Este portal está optimizado principalmente para las últimas versiones de los principales navegadores: Firefox 4.0, Google Chrome 3.0, Internet Explorer 9.0. La utilización de un navegador no compatible o la desactivación de algunas propiedades como la compatibilidad con Javascript o la desactivación de cookies puede reducir la funcionalidad del sitio. Si se accede al lugar gracias a un Firewall (cortafuegos) o servidor proxy, asegúrese que se permite la recepción de cookies.