No ho tornis a fer

Contents

Aquesta obra fou un encàrrec del Col·lectiu de Compositors de Tarragona amb motiu de la seva presentació i del qual Joan Carles Blanch és membre.
Atesa la dificultat d'aquesta formació, l'autor fa ús, majoritàriament, del contrapunt imitatiu a mode de pregunta-resposta, per tal d'evitar el solapament entre els dos instruments. S'hi utilitzen, bàsicament, quatre tipus d'acords totalment dissonants, amb una intenció clarament atonal, d'acord amb les seves funcions harmòniques.
Està integrada per tres parts diferents:
La primera, amb una petita introducció ('adagio') que fa la guitarra sola i que serveix de cèl·lula a l'últim moviment i que a poc a poc es va transformant en un preludi del tema que dóna nom a l'obra i que presenta el saxo en el compàs 34 i 35. En el compàs 73 es presenta el primer passatge episòdic, i en el 82 un segon tema que no es desenvolupa du al segon episodi en el compàs 92 (que és utilitzat també en l'últim moviment), per donar lloc, en el compàs 100, a la recapitulació.
El segon moviment inclou una introducció temàtica que és utilitzada al final d'aquest. En el compàs 12 comença el primer i únic tema a la guitarra, per donar lloc ràpidament al seu desenvolupament, en el compàs 18. En el compàs 36 reapareix la introducció amb saxo, acompanyat per la guitarra.
Els primers compassos de l'últim moviment estan, com hem dit abans, inspirats en la introducció del primer moviment, amb la característica que apareixen les notes que representen la paraula BACH. En el compàs 32 es presenta una part d'una sèrie de 38 notes que, en aquesta obra, i a tall d'acomiadament, l'autor utilitza per última vegada com a tècnica compositiva. En el compàs 47 comença un fragment episòdic per donar lloc en el compàs 59 al primer i únic element temàtic independent. En el compàs 83 apareix una variació del segon episodi de la primera part. En el 94, el tema reapareix enmig de dos episodis a mode d'un petit rondó, i en el compàs 126, l'episodi del compàs 92 de la primera part, mentre que en el 134, el tema, que com hem dit abans és el que dóna nom a l'obra.